El mes d’abril és el mes de l’educació financera mundial, malgrat tot, els nivells de coneixement financer en el nostre país i en molts d’altres continuen sent mot baixos, i els governs semblen estar preocupats més per altres temes que per l’educació de la societat.
Diverses enquestes d’alfabetització financera dutes a terme en els darrers anys a nivell mundial (OCDE, 2012; Klapper, Lusardi and Van Oudheusden, 2015) ha posat de relleu la necessitat de millorar els nivells d’educació en matèria financera, incidint tant sobre la població jove com adulta. Tanmateix, es demostra científicament que una millora en l’educació financera suposa un millor comportament financer de les persones, especialment relacionat amb l’estalvi, plans de jubilació, adquisició de productes financers d’inversió o selecció de crèdits, hipoteques i refinançament.
Un estudi dut a terme per professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC l’any passat destaca que els enquestats, en promig, només responen correctament a la meitat de les preguntes sobre coneixements financers. Principalment fallen preguntes sobre el rendiment, el funcionament d’un bo i el tipus d’interès. Un 66% de la mostra no sap diferenciar un tipus anual amb pagament trimestral d’un tipus anual amb pagament anual. I menys d’un 15% coneix correctament el funcionament d’un bo que es considera un producte financer d’actiu no complex.
La variable tipus d’interès és una variable bàsica en l’economia perquè representa el preu del diner. Malgrat tot, aquesta variable es pot presentar en diferents unitats de mesura i la societat no sap interpretar-les correctament. Sovint es barregen termes tan bàsic com tipus nominal amb diferents freqüències, tipus d’interès real, rendiment o tipus anual efectiu. Tot i que aquests conceptes semblen el mateix, en realitat mesuren coses molt diferents. Quan es parla de tipus d’interès, normalment està mesurat en un termini temporal anual. A diferencia de quan es parla de rendiment, que no necessàriament es fa referencia a la base anual.
En el mateix estudi s’analitza també la capacitat numèrica dels enquestats i la capacitat per estimar el risc. Els resultats són encara més preocupants, doncs el 53% de la mostra no respon cap pregunta correcta, pel que demostren una nul·la habilitat numèrica, i el 41% dels enquestats demostren no tenir capacitat per estimar el risc correctament. Quan s’analitzen les dades amb més detall, es constata una diferencia de gènere important i inquietant. El 61% de les dones són incapaces de respondre una única pregunta numèrica correctament enfront el 42% dels homes. El mateix passa amb les preguntes relacionades amb el risc, només el 30% dels homes no són capaços de respondre una pregunta correctament versos un percentatge més alt entre dones, arribant a ser del 50%. En l’estudi es va incloure dos conjunts de preguntes sobre capacitació financera diferent. El primer conjunt de preguntes mesura un nivell de capacitació financera bàsica, enfocat a valorar essencialment la capacitat de realitzar càlculs financers senzills. I el segon conjunt de preguntes estima la capacitació financera avançada, en particular la familiaritat amb els productes i conceptes financers. Pel que fa al coneixement més bàsic, el 13,3% dels homes són capaços de respondre correctament totes les preguntes, mentre que només ho aconsegueixen el 3,7% de les dones. Respecte al coneixement avançat, malgrat molts menys enquestats són capaços de respondre correctament totes les preguntes, els resultats reflexen que el homes tenen més capacitat que les dones (un 7% versos un 1%).